Tempesta tropical Arlene

30 de juny del 2011



Les càlides aigües del Golf de Mèxic han rebut la visita de la primera tempesta tropical de la temporada. Arlene, que és el nom que ha rebut, es va formar a partir d'una ona tropical sobre el mar del Carib. La pertorbació, poc organitzada en un primer moment, va deixar pluges abundants al seu pas per la península del Yucatan. Posteriorment, va iniciar el seu procés de ciclogènesi. El passat dimarts va adquirir característiques tropicals, un cop realitzats els anàlisis satel·litals corresponents. Durant aquesta passada matinada ha tocat terra a l'estat mexicà de Veracruz, desplaçant-se a una velocitat de 13 km/h i amb vents màxims d'uns 100 km/h.

El Servicio Meteorológico Nacional (SMN) ha pronosticat forts vents i onatge sobre la costa nord de Veracruz i al sud del litoral de Tamaulipas. Vint-i-dos estats mexicans estan en alerta davant les abundants, inclús torrencials, precipitacions que deixarà Arlene durant el seu desplaçament cap a la regió nord, en direcció a San Luis Potosí i Hidalgo.


Font imatge: Weather Underground

Read more...

Resum: de l'1 al 15 de juny de 2011

27 de juny del 2011

Dades del barri de Sants (Barcelona):



Read more...

T.A.M. a Barcelona (22-06-2011)

23 de juny del 2011

Temperatura de l'aigua del mar a 1 metre de profunditat
Platja de la Barceloneta (Barcelona)

Observació: 25/2011
Hora: 15:15 UTC

Temperatura: 21,8ºC
Estat de la mar: Marejol

Direcció del vent: SE
Força del vent: 2 - 3
Estat del cel: 0/8
Visibilitat: Bona

Observacions: La temperatura de l'aigua del mar ha experimentat un nou ascens (+0,5ºC) durant les últimes cinc jornades. Domini del marejol, amb vent fluix de xaloc. Bona transparència de l'aigua i bandera verda a la platja. Cel serè.

Temperatures anys anteriors:
- 22/06/2010: 20,1ºC
- 19/06/2009: 23,4ºC
- 20/06/2008: 19,9ºC
- 23/06/2007: 21,7ºC

- 22/06/2006: 22,9ºC

Read more...

Estiu 2011

21 de juny del 2011


Avui dimarts, a les 19:16 hora oficial peninsular, comença l’estiu astronòmic a l’hemisferi nord. Aquesta nova estació, la més llarga des de fa uns quants segles, durarà 93 dies i 15 hores. La tardor arribarà el proper 23 de setembre.

L’inici de les estacions ve donat, per conveni, per aquells instants en que la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de l’estiu, es dóna el dia en que el Sol assoleix una altura major sobre l’horitzó. Això correspon al dia de major duració de l’any. Al voltant d’aquesta data es troben el dia en que el Sol surt més d’hora (15 de juny) i aquell en què es pon més tard (28 de juny).

Al llarg de l’estiu hi haurà un eclipsi parcial de Sol. Tindrà lloc d'1 de juliol i només serà visible al sud de l'Oceà Índic. Com cada any, al voltant del 12 d’agost podrem observar la pluja de les Persèides, la més famosa d’aquesta estació.

L'estiu arriba després d'una primera quinzena del present mes marcada per un temps força primaveral. La inestabilitat es va mantenir al llarg de moltes jornades, manifestant-se en forma de ruixats i tempestes, que localment van produir alguns aiguats, i per unes temperatures més baixes del que és habitual en aquesta època de l'any. Durant els darrers dies, l'atmosfera s'ha anat estabilitzant, amb una notable reducció de les precipitacions i un sensible ascens de les temperatures. I com serà aquest proper estiu? Novament, les diverses previsions meteorològiques estacionals realitzades pels centres de predicció no es posen d'acord entre elles. Unes previsions anuncien un estiu lleugerament plujós i amb unes temperatures al voltant de la mitjana. D'altres parlen de temperatures superiors als valors normals i no aprecien tendències significatives respecte a les precipitacions. Com sempre, ens caldrà esperar a finals de setembre per a saber quina previsió ha estat la més correcta. Per altra banda, i per segon any consecutiu, no haurem de patir per la manca d'aigua, ja que els embassaments catalans estan gairebé plens. Bon estiu!!!
Font: Elaboració pròpia, amb dades astronòmiques procedents del Observatorio Astronómico Nacional (IGN, Fomento).

Read more...

El volcà Puyehue i els Quaranta Rugents

19 de juny del 2011

El passat 4 de juny de 2011, un cop superada l’erupció del volcà islandès Grímsvötn, el volcà Puyehue, de 2.236 metres d’alçada, va entrar en erupció després de 51 anys en silenci. Situat a la Serralada dels Andes, concretament al sud de Xile, forma part del complexe volcànic Puyehue-Cordón Caulle, que s’estén al llarg de 15 quilòmetres, entre les regions de Los Lagos i Los Ríos, en una zona d’escassa densitat de població.

El núvol de cendres volcàniques, que va assolir els 15.000 metres d’altura durant el segon dia de l’erupció, es va començar a escampar amb rapidesa. El sud del Brasil, l’Uruguai, la Patagonia argentina i el mateix Xile van ser els primers països afectats pel tancament de l’espai aeri i les cancel·lacions dels vols. En algunes localitats del sudoest d’Argentina, situades a poc més de 100 quilòmetres del volcà, van rebre una abundant pluja de cendres, amb gruixos que van superar els 30 centímetres.



Amb el pas dels dies, el núvol de cendres volcàniques ha arribat a Austràlia, Nova Zelanda i el sud de l’oceà Pacífic, provocant-ne també cancel·lacions i modificacions en les rutes aèries. Però, com pot ser que aquest volcà provoqui afectacions a diversos milers de quilòmetres de distància? En aquesta ocasió, la resposta la trobarem en la circulació general atmosfèrica (CGA).



S’entén com a CGA els moviments de l’aire a gran escala planetària. Aquests responen a les distribucions i variacions sobre la superfície terrestre del camp de pressions i del camp de vents. Així doncs, podem dir que la CGA està formada majoritàriament per amplis fluxes d’aires en moviment, d’estructura uniforme i que són bastant permanents en el temps. A una escala inferior tenim superposada una circulació secundària o sinòptica, formada per sistemes meteorològics en constant evolució, de durada més curta, amb pertorbacions importants responsables dels canvis de temps diaris.

Si busquem la situació del volcà en aquest esquema de la CGA, veurem com està localitzat en una àrea on els vents dominants són de l’oest, més concretament del nordoest, degut al camp de vents establert per la Cèl·lula Polar i la Cèl·lula de Ferrel. En navegació marítima, les latituds entre els paral·lels 40º i 50º sud reben el nom dels Quaranta Rugents (Roaring Forties en anglès), pels bulliciosos vents de component oest. Com que hi ha poca massa de terra que els alenteixi, aquests vents són especialment forts, sobretot al sud de l’oceà Índic.



Aquests vents han estat els encarregats de dispersar, d’oest a est, el núvol de cendres volcàniques. El satèl·lit Aqua de la NASA ha estat testimoni d’aquest fet. El 13 de juny de 2011 va obtenir les següents dues fotografies, on es pot observar el núvol de cendres procedent del sud d’Austràlia, creuant el nord de l’illa de Tasmània i passant per sobre de l’estret de Cook, que separa les dues illes que formen Nova Zelanda, en direcció al sud de l’oceà Pacífic. El núvol avança a uns 100 quilòmetres per hora i està a punt de completar la volta al món. Aquest cap de setmana podria arribar novament a Xile.






Font imatges: NASA, Wikipedia i Meteo·Educa

Read more...

T.A.M. a Barcelona (17-06-2011)

17 de juny del 2011

Temperatura de l'aigua del mar a 1 metre de profunditat
Platja de la Barceloneta (Barcelona)

Observació: 24/2011
Hora: 13:30 UTC

Temperatura: 21,3ºC
Estat de la mar: Marejol

Direcció del vent: SE
Força del vent: 2 - 3
Estat del cel: 5/8 (Ci, Cs, Ac)
Visibilitat: Bona

Observacions: Lleuger ascens (+0,3ºC) de la temperatura de l'aigua del mar al llarg de les darreres vuit jornades. Marejol generalitzat, amb vent fluix de xaloc. Bona transparència de l'aigua i bandera verda a la platja. Cel mig ennuvolat, amb intervals de núvols alts i mitjos.

Temperatures anys anteriors:
- 17/06/2010: 19,5ºC
- 19/06/2009: 23,4ºC
- 14/06/2008: 20,1ºC
- 15/06/2007: 19,3ºC

- 15/06/2006: 21,4ºC

Read more...

Reportatge a l'Espai Terra

14 de juny del 2011


El passat divendres, 10 de juny de 2011, el programa Espai Terra de TV3 va emetre un primer reportatge sobre les platges de la ciutat de Barcelona. Des d'un helicòpter, el meteoròleg Eloi Cordomí va sobrevolar el tram comprès entre l'aeroport de El Prat i la Platja de la Barceloneta. Arribats a aquest punt, l'Eloi em va acompanyar en una de les meves observacions marítimes que realitzo setmanalment des de fa gairebé sis anys.


Des d'aquest blog vull agrair a l'Eloi i a l'equip del programa el fet d'haver pogut participar en aquest reportatge, donant a conèixer una de les meves activitats relacionades amb la méteo.

Read more...

Resum: del 16 al 31 de maig de 2011

12 de juny del 2011

Dades del barri de Sants (Barcelona):



Read more...

T.A.M. a Barcelona (09-06-2011)

9 de juny del 2011

Temperatura de l'aigua del mar a 1 metre de profunditat
Platja de la Barceloneta (Barcelona)

Observació: 23/2011
Hora: 15:30 UTC

Temperatura: 21,0ºC
Estat de la mar: Marejol

Direcció del vent: SE
Força del vent: 2 - 4
Estat del cel: 5/8 (Ci, Cs, Sc)
Visibilitat: Bona

Observacions: Durant les darreres sis jornades, la temperatura de l'aigua del mar ha experimentat un marcat ascens (+0,9ºC). Una setmana més, el valor mesurat és superior a la temperatura mitjana d'aquesta època de l'any. Domini del marejol, amb vent del sector de xaloc. Transparència de l'aigua inferior als 2 metres amb força brutícia, com a conseqüència de les abundants precipitacions de dilluns i dimarts passats. Bandera verda la platja. Cel mig ennuvolat, amb intervals de núvols alts i baixos.

Temperatures anys anteriors:
- 11/06/2010: 18,6ºC
- 12/06/2009: 20,9ºC
- 06/06/2008: 19,9ºC
- 10/06/2007: 19,9ºC

- 08/06/2006: 19,3ºC

Read more...

Previsió estacional Estiu 2011

8 de juny del 2011

Les previsions meteorològiques estacionals són una eina resultant del càlcul dels models meteorològics realitzats per potents ordinadors, però encara són poc fiables i sensibles a les nostres latituds, ja que es basen en models a nivell planetari que traslladen anomalies a la franja tropical. No obstant, ens donen indicis de com podria ser el temps dels propers mesos.

La NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration) acaba de publicar la previsió d’anomalies, tèrmiques i pluviomètriques, del continent europeu per al període comprès entre els mesos de juny i novembre. Si analitzem ambdues variables, mes a mes, podem fer-nos una idea aproximada de l'estiu que tindrem a casa nostra:





Juny: Segons els models meteorològics, el juny serà bastant primaveral, amb precipitacions superiors a la mitjana a gran part del nord i nordest peninsular. En canvi, les temperatures seran inferiors, entre 1 i 2 graus centígrads, a les habituals per aquestes dates. Si tenim en compte el temps dels últims dies i el previst per a aquesta setmana, la previsió, de moment, està sent prou acurada.

Juliol: Es mantindrà l’anomalia pluviomètrica positiva a bona part de la península Ibèrica. Respecte a Catalunya, aquest superàvit de precipitacions quedaria restringit a les comarques de la meitat nord, segurament per efecte de les tempestes de mitja tarda que durant l’època estival acostumen a sorgir en àrees de muntanya. Per aquest motiu, les temperatures serien més baixes en aquesta mateixa zona. La resta del país tindria unes precipitacions i temperatures al voltant de la mitjana.

Agost: Habitualment, durant la segona quinzena d’agost el temps comença a inestabilizar-se, amb una major activitat tempestuosa durant les tardes. Enguany sembla que es mantindria aquesta tendència, no només al nord de Catalunya sinó que també a les comarques de ponent i de les Terres de l’Ebre, on arribarien les tempestes procedents del Sistema Ibèric. Les temperatures serien les habituals d’un mes d’agost, és a dir, que faria calor i xafogor a la costa.

Setembre: L’estiu es podria acomiadar amb un temps similar al previst per a l'agost: amb les temperatures pròpies per a l’època de l’any i amb força precipitacions, possiblement de caràcter convectiu, a les comarques del nord, de ponent i del sud.

Així doncs, sembla que l’inici de l’estiu serà fresc però, a mesura que avanci, les temperatures es normalitzaran. També caldrà tenir el paraigües a prop durant les primeres setmanes. Després, atents a les tempestes, sobretot a les àrees on habitualment hi descarreguen durant aquests mesos de l’any.


Font imatges: NOAA

Read more...

Resum meteorològic Maig 2011

5 de juny del 2011

Resum Maig 2011 al barri de Sants de Barcelona.

Temperatura:
Temperatura mitjana mensual (aritmètica): 20,8ºC
Temperatura mitjana mensual (permanent): 20,6ºC

Temperatura mínima mensual: 14,8ºC (dia 8)

Temperatura màxima mensual: 30,4ºC (dia 24)

Temperatura mitjana de mínimes diàries: 18,1ºC

Temperatura mitjana de màximes diàries: 23,4ºC

Temperatura màxima de mínimes diàries: 22,6ºC (dia 25)

Temperatura mínima de màximes diàries: 17,8ºC (dia 2)

Oscil·lació màxima diària: 8,3ºC (dia 24)

Oscil·lació mínima diària: 1,7ºC (dia 7)


Humitat relativa:
Humitat relativa mitjana mensual: 67%
Humitat relativa mínima mensual: 27% (dies 22 i 24)

Humitat relativa màxima mensual: 92% (dia 9)

Humitat relativa mitjana de màximes diàries: 81%

Humitat relativa mitjana de mínimes diàries: 53%

Oscil·lació màxima diària: 47% (dia 25)

Oscil·lació mínima diària: 15% (dies 7, 20 i 28)


Pressió atmosfèrica:

Pressió atmosfèrica mitjana mensual: 1020,2 hPa

Pressió atmosfèrica mínima mensual: 1003,8 hPa (dia 2)

Pressió atmosfèrica màxima mensual: 1030,0 hPa (dia 10)

Oscil·lació màxima diària: 7,9 hPa (dia 15)

Oscil·lació mínima diària: 1,6 hPa (dies 6 i 23
)

Precipitació:
Precipitació mensual: 68,7 mm
Precipitació màxima en 24 hores: 21,0 mm (dia 31)

Precipitació total anual: 302,6 mm

Dies de pluja: 8

Dies amb tempesta: 1

Read more...

T.A.M. a Barcelona (03-06-2011)

3 de juny del 2011

Temperatura de l'aigua del mar a 1 metre de profunditat
Platja de la Barceloneta (Barcelona)

Observació: 22/2011
Hora: 13:25 UTC

Temperatura: 20,1ºC
Estat de la mar: Marejol

Direcció del vent: ESE
Força del vent: 2 - 4
Estat del cel: 8/8 (As, Cu, Sc)
Visibilitat: Bona

Observacions: El temps més primaveral d'aquesta darrera setmana ha provocat que la temperatura de l'aigua del mar hagi experimentat un sensible descens (-0,7ºC). El valor mesurat és superior a la temperatura mitjana d'aquesta època de l'any. Marejol generalitzat, amb vent de component est. Bona transparència de l'aigua i bandera verda la platja. Cel cobert, amb intervals de núvols mitjos i baixos.

Temperatures anys anteriors:
- 04/06/2010: 19,2ºC
- 05/06/2009: 19,3ºC
- 06/06/2008: 19,9ºC
- 01/06/2007: 18,7ºC

- 01/06/2006: 19,1ºC

Read more...

Dies de tornados i mànegues

2 de juny del 2011

Un tornado és una columna d’aire que gira violentament i que s’estén des de la base d’un núvol de tempesta fins al terra. Es tracta d’un dels fenòmens més destructius de la natura, capaç de generar vents superiors als 400 quilòmetres per hora en casos extrems.

Els mecanismes atmosfèrics que generen els tornados no es coneixen ben bé del tot. Acostumen a formar-se relacionats amb les tempestes, quan aquestes entren en la fase de maduresa, en la qual un ràpid ascens d’aire càlid i humit del terra cap a la base del cumulonimbus allibera una gran quantitat de calor latent de la condensació de la humitat de l’aire. Un altre factor determinant és la presència de dues masses d’aire amb característiques molt diferents: una de molt càlida i humida i una altra de freda i més seca. Quan un tornado es presenta sobre el mar rep el nom de mànega, i xucla l'aigua de manera que la fa pujar fins a la base del núvol.

Durant aquestes últimes jornades, els fenòmens tornàdics han estat notícia a diversos punts del planeta. Als Estats Units segueixen en alerta per l'elevat nombre de tornados que han provocat la pèrdua de vides humanes i grans danys materials. El següent vídeo correspon als primers instants de la formació d'un tornado, a la ciutat d'Springfield. És espectacular veure com xuclava l'aigua del riu! Malahuradament, sembla que posteriorment va provocar quatre víctimes mortals.



El passat dilluns, a Nova Gales del Sud (Austràlia) van poder gravar, des d'un helicòpter, aquesta impressionant mànega, molt ben definida i a molt poca distància del litoral.



I parlant de mànegues, dimecres a la tarda es va formar una potent tempesta davant la costa del Baix Llobregat. Des de la ciutat de Badalona, l'Oriol Rodríguez va poder fotografiar com des de la base del cumulonimbus hi penjava una mànega. En aquells moments, la imatge dels radars del Meteocat mostrava una elevada reflectivitat, associada a aquest tipus de fenomen de temps sever.




Fonts: Youtube, Meteocat, Oriol Rodríguez i elaboració pròpia

Read more...

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP